lunes, 31 de octubre de 2011

Mountain bike


Una altre manera d'entrenar i preparar-me és a través de la mountain bike. Fa poc que he descobert aquest nou camp.
Penso que és un món molt interessant, és necessari estar concentrat, ser hàbil, tenir força, tècnica, experiència...
A mi les baixades en fan una mica de por, pensar que qualsevol pedra mal posada em pot fer caurà em fa sentir inquieta, però se que a poc a poc aniré agafant confiança i després de sa primera caiguda estirà més que superat.

Avui em fet sa ruta de "La Pau", com a primer dia, he quedat bastant satisfeta, fins i tot a estat una ruta curta, però és una ruta per tornar-hi i fer-la molt millor. Hi ha dues baixades bastant complicades, que avui he deixat a mitges, per tant, això a un futur m'agradaria canviar-ho.

El mountain bike, a diferència de la carretera requereix més intensitat. És un esport ideal per mi per quan tens poc temps per entrenar, també és ideal per aconseguir un bon físic amb poc temps, per canviar es"xip" per una estona, per posar en pràctica l'equilibri i la tècnica.

En definitiva, per mi és montain bike és una altre manera de viure el món de les dues rodes.

Sóc dona i estimo l'esport

Des de que era petita he estat vinculada el món del deport. A casa meva, tot era el ciclisme. Dos germans aficionats els ciclisme, un padrí vinculat a ses carreres de Mallorca, un oncle corredor... Jo des de petita també volia córrer... però com que el món encara està com està, a casa meva mai me varen recolzar ni motivar perquè jo també fos ciclista.
Davant les dificultats que presenta la vida, vaig decidir provar altres deports, aixi que vaig fixar per el club de futbol femení d'Algaida, també vaig provar el taekwondo, la natació... Però cap de tots ells m'omplia.

Fa dos anys vaig decidir començar un camí sola. Vaig comprar una bicicleta de muntanya, no gaire bona perquè el meu pressupost no donava per més. I vaig començar a rodar. Voltes curtes que per mi eren grans victòries: Porreres, Santa Eugènia, Pina i Llucmajor. Cada cop una mica més.

I just fa quatre mesos, vaig poder fer realitat un dels meus somnis que tenia des de que era nena, tenir una bicicleta de carretera, un cop més, adapta'n-me el meu pressupost, i ben cert, que no és gaire cosa, però per mi és i serà la meva eina de fer feina durant molt de temps.

També he de dir, que una cosa si que ha canviat des de que era petita. Tenc el recolzament i el continu suport de la meva parella. Tenc l'ajuda, els consells i l'experiència del meu germà gran. I tenc una amiga que em dona l'empenta que a vegades en fa falta.

Actualment, estic plenament centrada amb el ciclisme. Amb ganes de superar-me, de seguir cultivant petits èxits, amb ganes de aprendre moltes coses.
Però, també vull començar a córrer a peu. Vull experimentar aquesta sensació, amb un únic objectiu: participar a un duatló i poder-lo acabar!