S'acaba l'any

I com a darrera actualització d'aquest 2011 tenc bastantes coses a contar.

Començarem per dimecres. Dimecres vaig anar al metge a cercar els resultats de les radiografies, i com em semblava a mi no a sortit res. Però mentre esperava aquests resultats vaig fer cas a una persona que me va dir que possiblement la causa del meu dolor era un aliment que no tolerava el meu cos. Després de fer bastantes proves crec que puc assegurar quasi el 100% que és la lactosa que em produeix dolor el costat dret. Aixi que després de deixar-la de beure puc fer esport sense preocupar-me del mal.

Després d'aquesta teoria la millor manera de saber si era això que em produïa dolor, dijous vaig decidir-me anar a la primera classe de spinning acompanyada de la meva germana. Havia nirvis per veure si ho sabria fer i nirvis de les ganes que tenia de pujar-me a la bicicleta. La classe va començar, i va començar molt bé, tant bé que els deus minuts ja no podia amb la meva vida... mirava a la meva germana i la veia super motivada, amb moltes forces i jo en canvi estava feta pols... però aixi com anava avançant la classe i anava agafat pràctica a les marxes i els exercicis vaig començar a disfrutar. Feia tot el que podia i més. Tant que quan va acabar la classe en va saber greu acabar-la.
Vaig sortir super cansada, vaig flipar per el que era fer spinning, res comparat amb la bicicleta de carretera però sobretot vaig sortir feliç, perquè a pesar de passar-ho malament els primers 20 minuts, vaig passar-mo super bé. Me va encantar. Vaig disfrutar tant que només tenc ganes de la pròxima classe!


Però això no és tot. Ahir tocava fer màquines (bé no, que les màquines ja estan fetes jajajaa) Vàrem anar a la sala i per començar vaig córrer 20 minuts (si! 20 minuts sense mal el costat!!!). Després varem fer exercicis amb les màquines, ahir tocava pectoral i bíceps. Aquesta classe em va encantar perquè vaig aprendre moltíssim, gràcies a n'Andreu, que en tot moment me va explicar com es feia cada exercici, em rectificava, i em solucionava tots els dubtes que tenia. Des de aquí vull donar-te les gràcies per ensenyar-me tant en tant poc temps.




En conclusió, només tenc paraules de agraïment, paraules de eufòria i ganes de seguir fent això. Dilluns començo el gimnàs de Palma, amb moltíssimes ganes i una gran motivació gràcies a vosaltres dos.



Finalment, avui toca despedir l'any i agafar moltes forces per aquest 2012. Des de aquí vos desitjo un feliç any a tothom! Salud i una abraçada ben forta!

Nadal

Per molts nadal significa restaurants, reunions familiars, menjar i menjar, anar cap aquí i cap allà... Jo nomes de pensar això ja estic estressada...

Per mi aquest nadal significa el mateix que tots els altres... dies de "vacances", perquè segueixo fent una feinada de classe però també per començar entrenar enserio i preparar la pretemporada que pareix que pot anar bé.


Temps de "rodillos" fa fred.. fosca prest.. aixi que el millor és quedar a casa, posar musica i començar a rodar! Que per cert, avui especialment he quedat bastant satisfeta de tenir-los a casa i poder pedalejar i pedalejar... perquè avui més que mai necesitava fer-ho i m'ha ajudat a desconnectar, m'ha fet sentir bé, tornar a sentir aquella sensació de deixar el món lluny (que no me movia del mateix lloc però bé jaja).


I més motivada estic quan veig que els dies passen perquè nomes queden set dies per començar el gimnàs i millorar físicament i mentalment. I dijous faré la primera classe de Spinning amb la meva germana!
Més coses, dimecres tenc metge per anar a cercar els resultats de la radiografia del dolor del costat. Pareix que comença a pintar bé l'any, ara veurem com va realment... Però m'agradaria veure finalment la llum el final d'aquest túnel tant llarg que he travessat aquests mesos.

Així que res, esperar dos dies i ja vos contaré com va tot!

Salutacions a tots els que passin per aquí, bon nadal i bones festes! Salud!

Per molts d'anys germanet!!

Tancat per vacances.

Això podria dir d'aquest mes de novembre. Per dir que no he fet absolutament res. Sa bicicleta segurament te pols. Però necessitava aquest descans.

Ara a les sis ja fa fosca, per tant, s'ha d'entrenar d'hora. I jo els matins... Però tampoc és excusa. No estava animada. Estic un poc cansada de sempre haver de rodar sola. És divertit, si. Fins un cert punt.
Després, estar pendent del metge tampoc em fa ganes seguir entrenant, perquè com que no se si podré complir l'objectiu en ment, doncs prefereixo esperar a veure que diuen els resultats mèdics.

Una cosa si que és cert. Vaig agafar bicicleta sense cap base i ara és hora de aturar i cercar aquesta base i aconseguir una bona ergonomia per sa bicicleta.

Per tant, aquests tres mesos aniran enfocats a preparar-me físicament al gimnàs, cercar força i equilibri en classes dirigides. I sobretot cercar una solució per curar el meu costat dret.

I si, pot ser he estat un poc desanimada, però a vegades aquestes secessions et fan adonar que això no és fàcil. Que arribar el final del camí només depèn de tu mateix. I que només tu saps si mereix la pena. I mentre cercava la raó per dir que valia la pena, m'he adonat que enyorar aquesta sensació de quan acabes de fer deport per mi és necessari. I com que és necessari no pens deixar-ho fer. Perquè si no, deixaria de ser jo.

Aixi que va! Som dia dos de desembre. A punt d'acabar aquest any ple de primers moments, primers kilòmetres en sa bicicleta de carretera, primeres sensacions... Però això, nomes és el començament del proper any plegat de objectius i ganes de aprendre!