Duatló Vila d'Artà

Diumenge es va celebrar es duatlo de la Vila d'Artà.

Primer duatlo de l'any i també primer duatlo per equips que faig!

Aquest cop el vaig fer amb equip, el meu germà feia la part de bicicleta i jo la de córrer. No tenia pensat fer-ho, però ell m'ho va proposar i em va fer tanta il·lusió que no vaig poder dir que no.

Em va fer tantes ganes com respecte. Pensava que si no aguantava ell no podria fer la part en bicicleta, o si anava massa lenta ell no aconseguiria avançar posicions... Tota la setmana pensant meam com aniria,  però diumenge el dematí em vaig aixecar, vaig deixar les pors el llit i men vaig anar cap Artà amb moltíssimes ganes de disfrutar d'aquest dia.

A més tant la meva parella, com ell o els que me vengueren a veure m'animaven i me deia que aniria bé. Per tant, havia d'anar bé!

Començarem per anar a cercar el dorsal, 212, fantàstic! Era par! No som supersticiosa però prefereixo es par abans que impar!

Després me vaig anar a canviar i apa! Cap a la sortida! Aquí els nervis ja eren pronunciats, tenia moltes ganes de començar, estava una mica més nerviosa perquè me varen dir que havia una volta llarga que havies de pujar el castell d'Artà, amb escales i no se que més... Sa qüestió és que ja no havia marxa enrrera.. aixi que encalentir una mica que això ja començava.
Primer varen sortir els federats, després nosaltres, aquesta espera es va fer llarga... fins que va arribar l'hora... Així que donaren la sortida i...A córrer!!!!!

5'5km per andanant una volta curta, una llarga i una curta (la llarga la del castell..) férem la primera en calma, quedava molt encara...i anàrem cap a la segona i tant que va ser dura! Una bona  costa.. dura dura i tot d'una pujar això:

 

 Per aquí pensava mare de deeeeu!!! on me ficat, el meu costat havia un alemana que me deia "No hay nadie de mi categoria, soy master 50, normal, esto no es para viejos!!!" petita vaig pensar. Després va venir una baixada on vaig recuperar un poc i la volta curta. Aquest primer sector s'havia acabat. Entrada a bòxers, fer es canvi de xip amb en Jaume, ara era el seu torn!

 

Ell va partir a fer els 30km i jo vaig quedar per allà. Estirar un poc, reposar líquids i esperar, encalentir una mica...

i en 50' ja era de nou a bòxers! Canvi de xip...

...i a córrer de nou! Me quedaven 2.9km, es a dir, repetir dos cops la volta curta! La primera me va anar millor que la segona, a la segona me vaig començar a sentir els quàdriceps, però això ja era cuit, els altres participants també m'anaven animant, aixi dona gust! i finalment aquesta gran aventura li quedaven pocs minuts...

 

S'havia acabat! I ho haviem aconseguit! Almenys per part meva, vaig disfrutar de tal manera que no ho puc expresar, no tenc paraules per explicar-ho, va ser genial, dur, molt dur, però cada vegada tenc més clar que com més sofreixo més m'agrada. 

Vull millorar dia a dia, perquè se que com més millori més disfrutare! I sense cap dubte vull repetir aquesta gran experiència!

Aprofito per donar les gràcies el meu germà per compartir amb mi aquesta aventura, que pentura es insignificant però per mi aquests petits detalls son els que més feliç me fan!!

I com no! també donar les gràcies a n'aquestes tres madones per les fotos i per els ànims!! Que vos veia per tot... a vegades pensava que teniu dobles i jo no ho sabia jajajajaja. Gràcies guapes!

Sa Llegó

Primera cursa de l'any. Més que cursa una gran festa!! Uns 1170 atletes populars ens varem reunir a Sa Pobla per participar a n'aquesta gran cita.

Per mi era sa meva primera participació, tenia una lleu idea de com era el circuit, feia un dia molt bo, sense fred ni vent. Aixi que arribarem, anàrem a cercar el dorsal i les patates, si! per cada inscripció regalaven un sac de patates, i ben bones que son!!!
Bé el que anava diguen, pintava molt bé aquesta carrera, però tot i aixi jo no me trobava molt bé, ja anava cansada i desmotivada. No per res referent a la cursa, però feia uns dies que no dormia gaire i vulgueu o no, això sempre influeix.

A les 16.15 començava la cursa. Els cinc minuts abans de la sortida sa me feren eterns, tanta gent, aquells nervis previs... fins que varen donar el toc de sortida, aquí va començar l'aventura! Els primers 500 metros un caos, tothom passant, empenyent, qualque colzada, algun que es returava... aquí ja vaig veure que no seria una carrera per anar a marcar temps.
Me va fer molta gràcia una al·lota, perquè es va trobar un mp3 o un gps (no se ben be que era) el terra, i anava demanat a tots els atletes que es trobava a veure si sabia de qui era, em va parèixer molt curiós jajaja. També me va agradar molt el recorregut, miraves el costat i havia uns camps enormes de carxofes o patates sembrades, feies una gola! Però el que més me va agradar es que mirassis on mirassis havia gent coregent.

El final, encara que no anàs com havia pensat, vaig acabar contenta, perquè vaig desconnectar moltíssim i el final és el que conta, a pesar de les circumstancies disfrutar i desconnectar.

 Per altre banda. Com que hem començat l'any i com que me feien falta i molta il·lusió, he mudat les sabates de córrer! Vaig anar a Bikila, on me feren sa prova de la trepitjada, me vaig provar uns quants tipus d'esportives i després de meditar-ho em vaig quedar amb les Ascis.
La diferencia amb les meves és brutal, de fet encara m'estic adaptant a elles o elles a mi, depèn de com es miri jajaja. Però cada dia me noto més còmoda. I cada dia més m'agraden! Bona compra!!

També com a novetat d'aquest any, me apuntant a la lliga de elitechip, pens que és una motivació més a l'hora d'entrenar i a final d'any pot ser un bon balanç. Així que ja vos aniré contat meam com va això!!

I finalment, com a pròxim objectiu proper, sense fer-ne contes participaré el duatló de la vila D'Artà. Però aquest cop combinat, el meu germà ferà la part de bicicleta i jo la part de córrer!! Sa veritat que me fa una mica de respecte però a l'hora moltíssimes ganes!! Aixi que d'aquí dues setmanes vos explicaré com a anat aquest nou recte!


Ido va! a seguir entrenat i millorant una mica més cada dia!!!!

Sant Silvestre Alcúdia!

Aquesta va ser la darrer carrera de l'any. Me feia especial il·lusió fer aquesta carrera ja que l'any passat la vaig anar a veure i la vaig trobar molt guapa, córrer per dins sa muralla, aixi com estava organitzada, l'ambient... i es curiós perquè l'any passat quant la vaig anar a veure encara no corria, de fet feia 2 minut de carrera i ja traïa es fetge jajaja

És un circuit per dins sa muralla d'Alcúdia. Cada volta te 2.5km. Constava de tres voltes, és a dir, 7.5km. A les cinc i mitja ens posarem en marxa. Els primers metros i va haver qualque colzada, carrers estrets i tanta gent que tothom cercava el seu lloc i el seu ritme. Per sort aquesta locura va durar uns quants metres, després sa cosa es va anar estirant.
La primera volta va ser bona de dur, no recordava ben be com era es circuit aixi que vaig anar a un ritme "normal" per després anar millorant.
La segona volta la vaig fer amb millor temps, a més havia molt gent animant i això encara motiva més!
I la tercera vaig baixar un poc el ritme... però tot i així vaig quedar molt contenta.
Realment la vaig trobar dureta, perquè psicologicament sa me va fer una mica pesada. Però en cap moment en vaig desmotivar, sino tot el contrari.
Anava amb la idea de fer un temps de entre 40 i 41'. La meva sorpresa va ser que vaig fer un temps de 39'21''. Aixi que objectiu més que complit!

Si no hi ha res de nou aquest any el vull acabar de la mateixa manera i el mateix lloc, perquè me va encantar, vaig disfrutar i me vaig sentir super bé!

Gràcies a les fotos de Mar Garcia Sastre, Esti Arroyo Reig i Miryam Camacho Medina