Ahir vaig disputar el triatlo de Portocolom. Fa dos anys que em feia ganes fer-lo, perquè és amb montain bike. Jo som un desastre amb aquesta disciplina pero tothom em deia que era ideal per persones novatas. Em feia ganes però no tenia montain bike.

Aixi que fa una setmana entre cerveses i una bona paella, na Leo en va recordar que es feia el triatlo i que ella en deixava la bicicleta. Aquí vaig pensar; "I si ho provo?". "I si caic?". "Ho vull intentar!"Mi vaig apuntar i de cap hi vaig anar!

Cala Marçal. Super guapa! A les 8 arribàvem, el triatló començava a les 11, però sa havia de deixar la bicicleta a box abans de les 9.30h. Vaig recollir el dorsal, vaig col·locar tot el material a bòxers i anàrem a berenar. 

El temps no passava. A les 10.30 vaig anar cap a l'aigua, estava freda i jo nerviosa.
Es varen fer les 11, estava molt nerviosa. Uns m'explicaven com era el sector de bicicleta, d'altres pescaven grumets. I jo només tenia ganes de començar.
Per fi varen arribar els jutges, explicaren com era el sector de natació i ale! al agua patos!!

Els primers metros molta gent, no sabia on posar-me, però anava còmode, en vaig col·locar darrere un grupet i amb ells vaig arribar a la primera boia, de sobte una forta picada a la cama, puta grumet.. ehem.. Però va! A seguir!! Segona boia i cap a l'arena de nou. Vaig sortir de l'aigua super contenta perquè havia aguantat el ritme d'aquest grupet.
Ens dirigim cap a bòxers, una transició super lenta. Aconsegueixo sortir i ara venia el que realment en preocupava, però va jo puc!

M'enfilo a la bicicleta i m'endinso dins el bosc, primera pujada en gravilla superada, a la segona un triatleta es queda clavat i jo darrere, va a intentar seguir, vaig anar super alerta per no caure, i sense adonar-me arribo a la part d'asfalt, quin ale! I en pocs minuts ja he acabat la part de ciclisme! Ho he aconseguit!!

Tercera part. Córrer! I com sempre el que surti. Eren tres voltes, la primera en va costar un poc fer-la però de cada vegada en trobava millor i sense adonar-me el triatló s'estava acabant.

Moltissimes gràcies Leo! Sense tu no hauria estat posible viure aquesta experiència!!! 

Objectiu aconseguit: Disfrutar i passar-ho molt bé! De cada vegada m'agrada més aquest esport!
I Moltes gràcies Xisco per les fotos, per els ànims i per tot!!!!

Pròxim objectiu: Triatlo Olimpic Skoda!!!

Triatlons!!

Per novembre, amb en Xisco ens proposarem intentar fer un triatló. Així que començarem a la piscina. En ment teníem el triatló de Palma. 8 de juny. Pareixia lluny. Però sense adonar-nos el dia havia arribat.

Triatló de Palma!

A les vuit del mati arribarem a la platja de Palma. Feia una calor. Jo estava nerviosa, feria una cosa que mai havia fet, tenia moltes ganes de començar i saber com aniria, sobretot el sector de natació. El temps va passar aviat, entre anar a bòxers a deixar la bicicleta i el material, anar a provar l'aigua, xerrar amb un i amb l'altre... Sa varen fer les 9'30, hora de sortida dels federats, 9'33 sortida dels no federats, 9'36 cap a l'aigua nines!

Vaig començar a nedar tranquil·lament, una boia, una altra boia, hora de tornar cap a la costa, però com sempre... no veig l'arc i quasi men vaig al port de palma. Res que no es pugui solucionar! Sortir de l'aigua i començar a córrer cap a box. Vaig bé, estic un poc cansada però vaig bé.

Arribo a box, em poso tot el que necessito per fer el sector de bici i començo a rodar. 18km de bici que es varen fer llarguíssims... sensacions estranyes. I d'aquella manera passo el sector de bici i torno entrar a bòxers. Ara toca córrer.

Surto per córrer i pens uf... Em sent estranya, tenc una sensació que no sé descriure, no estic cansada però no vaig còmode. I quina calor... eren dues voltes, dues voltes eternes. On finalment arribo a l'arc de meta.

Contenta? Sí. Però amb una sensació difícil d'explicar.

No hi havia molt per pensar. Tan sols 6 dies després m'havia apuntat a un altre triatló. Aquest cop al Port d'Andratx. En tenia ganes, volia saber si aquelles sensacions eren puntuals. O simplement el triatló no estava fet per mi.


14/06/14 Triatló Andratx.

Aquest triatló començava a les 17'30h. Per mi, super bona hora. Prefereixo competir d'horabaixa, estic més acostumada i més activada.

Arribam a Andratx. Tenia moltes ganes de fer-ho, necessitava saber que em va passar diumenge a Palma. Abans d'aparcar, anam a veure el circuit de bicicleta, ens havien comentat que tenia un poc de pujada, efectivament, uns dos quilometres de pujada, des del port d'Andratx a s'Arracó, tres voltes. La natació eren dues voltes i de córrer dues més.

Jo quan vaig veure la part de bicicleta vaig pensar "ja nedam!".

Anàrem a cercar els dorsals, alguns companys ens donaren qualque consell respecte a la natació, com ens havíem de tirar (a mi em feia una por tirar-me...) com sortir de la rampa...

Hora de començar, la sortida igual que Palma, federats, no federats, femines. Em tiro sense pensar-ho i començo a remar. Em col·loco darrere una al·lota que duia el mateix ritme que jo, i fem la primera volta, sortim per la rampa i comencem la segona volta, el meu costat també hi havia un al·lot, com que em trobava bé, veig que més endavant hi ha una altra al·lota així que intento agafar-la i de passada em fa referència per no desviar-me del camí. I sense donar-me conte ja he fet el sector de natació. Estava contenta perquè havia anat de menys a més dins ses meves possibilitats, sortim de la rampa i anam cap a bòxers, em trobo bé.

Faig al canvi de material, perdo massa temps dins bòxers, però un cop ho tenc tot a punt, hora de començar el sector de bici, a la sortida em trobo en Xisco, ens donem ànims i em diu que tiri, idò va tiraré per amunt. A sa primera pujada la faig amb calma, pass a una al·lota, passa la ambulància, una caiguda... jo segueixo pujant, i un cop a s'Arracó és hora de tornar. La segona volta la faig més ràpida, la pujada tampoc la vaig trobar tan dura, a la baixada avanç una al·lota del meu equip. Va tan sols queda una volta més amb la seva pujada. Mentre pujava pensava "no sé com anirà a l'hora de córrer, però sigui com sigui, estic super contenta. Estic disfrutant, m'agrada!" Mentre pensava això acabava el sector de bicicleta.

Tornem a ser a boxes. Entro corrent, hi ha companys de l'equip intelligent interval. M'animen. I ara, ja només queda córrer. Dues voltes pel port. Cinc quilòmetres. Vaig agafar un ritme que pogués dur i sobretot intentava mantenir la posició. Els últims quilòmetres me comencen a fer mal els quàdriceps. Però va. Això està fet!
Finalment arribo. Acabo. I estic més que contenta. M'ho he passat genial.

Han passat dos dies. I és pensar amb Andratx i sa m'escapa un somriure. És dur. Sí. Però la recompensa no te preu. I en ganes de fer-ne més!!!!
I si hi ha una cosa que ha fet especial aquests dos triatlons, a estat per la gent que ens ha vengut a animar, amics i companys d'equip. Moltes gràcies. Gràcies pels ànims i per compartir aquests moments amb nosaltres. Perquè intelligent interval no és tan sols una escola de running i triatló. És molt més que això, és una gran família.

Pròxim objectiu: Lliga de aguatlons!!!!

Triatló de Palma.

Fotos Andratx. 

Aiii quina pooor!!

Sector ciclisme. 

Arribada a meta

Amb els companys d'equip. 

Salud!!

IV Duatlo d'Artà

Pereix mentida com es veuen de diferents les coses amb el pas del temps. Recordo el duatlo d'Artà de l'any passat com si tengues que fer una de les coses més dures de la meva vida. Ho feia combinat amb el meu germà, ell la bicicleta i jo córrer. Sabia que el primer parcial havia de pujar unes escales i em feia un respecte... pensava uf fer 5'5 quilòmetres i després 3... Això és moltíssim, a més amb costes i escales... I ho vaig fer.I pensava, jo mai faré aquest duatlo sencer, perquè després de pujar les escales i de fer 5'5 quilòmetres encara n'he de fer 30 amb bicicleta i acabar amb 3 més de córrer... au venga això és de locos!

Un any deprès els pensaments han estat molt diferents. Pensava en les distàncies, amb el circuit i vaig dir endavant! ho vull fer! ho vull intentar! em fa moltes ganes!

Així doncs, diumenge em vaig aixecar ben prest, tenia una son, no havia dormit gaire bé, passava pena de quedar-me adormida, mirava el rellotge, són les 03.00, encara puc dormir, 4.20, encara queda una mica, 5.35 ja queda menys, 6.45 és l'hora! Berenar, vestir-me, baixar la bicicleta i esperar el meu company d'aventures per partir. Feia un fred de bon de matí.

Arribarem Artà, ja havia bastant d'ambient, anàrem a cercar els dorsals i dur les bicicletes a bòxers, ens canviarem i encalentirem una mica. Les deu s'acostava i començava a tenir els nervis previs a la sortida, pensava amb l'any passat, pensava amb les escales que ens esperàvem... i tenia unes ganes de sortir!

A les 10 sortirem! agafarem un ritme costant i  cap a les escales, sabia que no les feria córreguent... aquestes escales sempre se m'entravessen. Un cop a dalt tot és baixada i apa cap a bòxers, vaig mirar el rellotge i vaig pensar "ah mira, aquest any he estat un poc més ràpida que l'any passat". Vaig entrar a box, em vaig canviar les sabates, posar casc i agafar bicicleta. A rodar s'ha dit!

El circuit de bicicleta eren tres voltes, d'uns 10 quilometres per una carretera molt recte. Quant m'anava pensava "això és molt fàcil, que vaig de bé!" Fins que vaig arribar el gir de 180º i havia de tornar, un vent... una mica de pujada... aquí ja no era tant fàcil, però que bé m'ho vaig passar, quant estava fent la darrera volta, me feia un pena pensar que ja s'acabava... Entrava el poble i hi havia gent animant això sempre ajuda moltíssim.

I de nou tornava a ser a bòxers, penjar sa bicicleta, deixar el casc (aquest cop sí que i vaig pensar) posar-me les sabates de córrer i a fer l'últim esforç. Pensava em costaria més, pensava que aquests tres darrers quilometres sofriria... però no va ser així, de cada vegada em sentia més còmoda, i sense adonar-me ja estava acabant aquest segon duatlo de l'any.

Mentre feia la darrera volta, pensava amb el meu germà, amb l'any passat, pensava amb en Xisco meam com li aniria, amb dues amigues que m'han recolzat molt, estava contenta. Perquè acabava una de les proves més dures que he fet fins al dia d'avui.

M'havia proposat fer-lo amb menys d'una hora i cinquanta-cinc minuts, ho vaig fer amb una hora cinquanta-dos. Vaig passar-m'ho molt bé. Vaig acabar super contenta. I motivada per seguir millorant.

DuCampos

Ahir es va celebrar es primer duatlo de Campos, Ducampos.

Pareixia que el temps no ens tornaria acompanyar, però ahir ja anàvem ben mentalitzats i en moltes ganes de fer-ho.
El circuit era bastant ràpid i l'única dificultat que tenia era que el terra estava banyat, per tant, s'havia d'anar alerta.

A les deu donaren la sortida els homes federats i després a nosaltres. Ens posarem en marxa, havíem de fer cinc voltes al primer sector, jo a la tercera volta ja m'havia descontat, sort que hi havia la meva germana que em confirmava que era la tercera volta i tenia una al·lota un poc més endavant com a referència. Al primer sector el vaig fer a un ritme que podia mantenir, sempre intento no donar-ho tot, ja que encara queda molt.

Un cop fets els cinc quilometres era hora d'entrar a bòxers, fer al canvi de sabates, posar el casc, agafar bicicleta i apa a fer voltes amb bicicleta, per mi, personalment, la part que més m'agrada i més disfruto de fer. La primera volta la vaig fer amb precaució, hi havia un gir de 180 graus davant el bòxer que quasi vaig atropellar el públic, però després de cada volta m'anava millor. I el final no es va fer ni tan perillós ni tan pesat com pensava. 

I sense adonar-me'n ja havia fet els 23 quilòmetres, tornava a entrar a bòxers, vaig penjar sa bicicleta i vaig posar-me les sabates de córrer, i vaig anar en direcció per començar a fer el tercer sector, així que un jutge em feia senyals i vaig demanar-li: "que he d'anar cap allà?" i em contesta "dus el casc posat!!!" i jo ups.. Vaig tornar arrere a deixar-lo i ara si que començava el tercer sector. Vós imagineu que el faig amb el casc posat? quina vergonya!!!!

I ara ja quasi estava a punt d'acabar el duatlo. I estava més que contenta. Haver estat mes de dues setmanes aturada, tornar els entrenaments i no anaven bé, pensava que no podria acabar-lo... I mireu...

Sa veritat que va anar molt bé i vaig passar-m'ho de lloc més bé. I va haver molt bon ambient, molta gent animant, a més va venir a veure'm la meva família. 

Només trobo que una cosa no va funcionar, el cronometratge, no entenc com això no pot funcionar. Entenc que has d'estar a mil llocs però sa suposa que es la teva feina. I que els participants pagam i correm per millorar els nostres resultats i si això falla... de que mos serveix pagar? o participar a una cursa? 

Sigui como sigui tot va anar molt bé! varem divertir-nos i passar un bon dematí. 

Gràcies per totes les fotos i per tots els que me varen animar! 

Un cap de setmana radó!

Tot va començar dissabte dematí, on se celebrava la segona cicloturistada solidaria a Sencelles. A les 9.30 començàvem des de Sencelles i teníem per endavant 73 quilometres.

Era la meva primera cicloturistada, em feia especial il·lusió perquè mai havia anat a cap i sempre m’havia fet moltes ganes. Havia unes 150 persones apuntades i finalment fórem quasi 180.
Com he dit a les 9.30 donaren la sortida, feia un fred... però així com anàvem passant els quilòmetres, va anar sortint el sol i a poc a poc entrarem en calor.

Va ser una ruta molt guapa, no gaire exigent, on xerrava amb un o amb l’altre, tothom de súper “bon rollo” i sense adonar-nos ja havíem fet tot el recorregut.

En arribar ens esperava un bon berenar de pa amb sobrassada i xocolata amb ensaïmada.

Gràcies a Maria Mora (clases dirigides de ciclisme interior) per les fotos!






Diumenge era el dia més esperat! Perquè fa dues setmanes vaig veure aquest cartell:

Quant el vaig veure, vaig pensar “jo i vull anar!”. Vaig demanar a l’organització a veure si em podrien ajudar a trobar un neopreono, ja que jo no en tenc, i ells em facilitaren un de lloguer. Per tant, ja tenia el més important. Després d’això vaig pensar “ i m'anirà bé?, no he nedat mai una distància tan llarga, bé de fet, només fa un mes que vaig a natació, i jo a la mar no i he nedat mai tampoc... bé és igual, ho provaré!”.
Dit i fet. Arribarem allà a les 9, la mar estava molt tranquil·la i feia solet, així que anàrem a fer un cafè, i a les deu ens aproparem a l'organització a recollir el neopreno, mel vaig posar i alè! al agua!!. Bé no tant ràpid! Vaig ficar un peu i vaig pensar “uf, està com a freda”.
A les 10.30 ens donaren la sortida, els primers metres varen ser un poc una locura, només veia mans i peus per tot, fins que el grup sa va estirar i vaig poder agafar es meu ritmet per fer la travessia, en aquest moment vaig adonar-me que tenia els peus congelats, i que cada vegada que volia ficar el cap dins l’aigua era una sensació molt estranya, no podia nedar a la meva manera, així que vaig nedar com vaig poder. I tira a tira, vaig aconseguir arribar, jo pensava uuuhh hauré estat tres quarts d’hora, però finalment foren 37’. Jo més que contenta, perquè el que volia era disfrutar i passar un bon dematí i així va ser!

Un estiu ben intens!

Ahir vàrem acabar el mes d'agost, amb una cursa nocturna a Alcúdia. Va anar molt bé, vàrem acabar a un bon ritme, amb molt bones sensacions i amb un temps molt bo. Amb ella posem un punt i a part a les carreres populars. Han sigut dos mesos intensos, amb moltes carreres, carreres bones com sa Colònia de Sant Pere on vàrem baixar la marca els 5000m, com Artà, vaig acabar amb un molt bon esprint final amb n'Antònia Riera, la carrera de Consell, que aquest poble sempre em dóna molt bon "rollo" i vaig arribar a meta amb la meva germana, moment inolvidable. La milla de cala Ratjada on vaig fer podi per primera vegada i també va ser molt disputada amb la segona classificada. El primer memorial de Margalida Ferrer a Montuïri que va ser la cursa més llarga i dura fins al moment.

També hem tingut carreres "dolentes" com va ser el port de Pollença on ens confiarem i partirem massa ràpid i després no aguantarem el ritme, la cursa del sol a Son Servera on ens varem perda, la cursa de la patrona de Pollença que va fer una calorada igual que la nocturna de Manacor i sense cap dubte la cursa de Sencelles on em vaig retirar perquè el cos em va dir basta.

Però de tot s'aprèn i tot passa. Amb això he après sempre a seguir endavant, m'ha motivat a seguir entrenar i millorant. I tot això no hauria estat possible sense tu, Xisco. M'has ajudat moltíssim amb els entrenaments, en motivar-me amb les carreres i com no ens hem rigut molt junts. En totes les anetodes dels entrenaments i curses no em bastaria tota la nit per acabar aquesta actualització. Estic molt contenta de compartir tot aquest món amb tu i em fa molt feliç tenir-te el meu costat. Moltes gràcies!!!

Però aquest estiu no tot ha sigut córrer, també he tingut temps per fer coses que sempre havia volgut fer com anar a Cabrera, a un Spa, fer padelSurf, he conegut tots els recons de la nostra illa, una illa preciosa i que cada dia estimo més... He conegut gent nova que dia a dia m'aporten coses i he recuperat antigues amistats que em fan sentir que el temps no ha passat. En definitiva, ha sigut un estiu ben intens i no dic cap mentida que el millor fins al dia d'avui. Perquè he fet el que realment volia fer, sense dependre de rellotges ni de ningú, acompanyada de les persones adequades i em sent molt afortunada. Gràcies!
Vos deixo amb un petit resum fotogràfic d'aquest gran estiu!