S'acaba l'any

I com a darrera actualització d'aquest 2011 tenc bastantes coses a contar.

Començarem per dimecres. Dimecres vaig anar al metge a cercar els resultats de les radiografies, i com em semblava a mi no a sortit res. Però mentre esperava aquests resultats vaig fer cas a una persona que me va dir que possiblement la causa del meu dolor era un aliment que no tolerava el meu cos. Després de fer bastantes proves crec que puc assegurar quasi el 100% que és la lactosa que em produeix dolor el costat dret. Aixi que després de deixar-la de beure puc fer esport sense preocupar-me del mal.

Després d'aquesta teoria la millor manera de saber si era això que em produïa dolor, dijous vaig decidir-me anar a la primera classe de spinning acompanyada de la meva germana. Havia nirvis per veure si ho sabria fer i nirvis de les ganes que tenia de pujar-me a la bicicleta. La classe va començar, i va començar molt bé, tant bé que els deus minuts ja no podia amb la meva vida... mirava a la meva germana i la veia super motivada, amb moltes forces i jo en canvi estava feta pols... però aixi com anava avançant la classe i anava agafat pràctica a les marxes i els exercicis vaig començar a disfrutar. Feia tot el que podia i més. Tant que quan va acabar la classe en va saber greu acabar-la.
Vaig sortir super cansada, vaig flipar per el que era fer spinning, res comparat amb la bicicleta de carretera però sobretot vaig sortir feliç, perquè a pesar de passar-ho malament els primers 20 minuts, vaig passar-mo super bé. Me va encantar. Vaig disfrutar tant que només tenc ganes de la pròxima classe!


Però això no és tot. Ahir tocava fer màquines (bé no, que les màquines ja estan fetes jajajaa) Vàrem anar a la sala i per començar vaig córrer 20 minuts (si! 20 minuts sense mal el costat!!!). Després varem fer exercicis amb les màquines, ahir tocava pectoral i bíceps. Aquesta classe em va encantar perquè vaig aprendre moltíssim, gràcies a n'Andreu, que en tot moment me va explicar com es feia cada exercici, em rectificava, i em solucionava tots els dubtes que tenia. Des de aquí vull donar-te les gràcies per ensenyar-me tant en tant poc temps.




En conclusió, només tenc paraules de agraïment, paraules de eufòria i ganes de seguir fent això. Dilluns començo el gimnàs de Palma, amb moltíssimes ganes i una gran motivació gràcies a vosaltres dos.



Finalment, avui toca despedir l'any i agafar moltes forces per aquest 2012. Des de aquí vos desitjo un feliç any a tothom! Salud i una abraçada ben forta!

Nadal

Per molts nadal significa restaurants, reunions familiars, menjar i menjar, anar cap aquí i cap allà... Jo nomes de pensar això ja estic estressada...

Per mi aquest nadal significa el mateix que tots els altres... dies de "vacances", perquè segueixo fent una feinada de classe però també per començar entrenar enserio i preparar la pretemporada que pareix que pot anar bé.


Temps de "rodillos" fa fred.. fosca prest.. aixi que el millor és quedar a casa, posar musica i començar a rodar! Que per cert, avui especialment he quedat bastant satisfeta de tenir-los a casa i poder pedalejar i pedalejar... perquè avui més que mai necesitava fer-ho i m'ha ajudat a desconnectar, m'ha fet sentir bé, tornar a sentir aquella sensació de deixar el món lluny (que no me movia del mateix lloc però bé jaja).


I més motivada estic quan veig que els dies passen perquè nomes queden set dies per començar el gimnàs i millorar físicament i mentalment. I dijous faré la primera classe de Spinning amb la meva germana!
Més coses, dimecres tenc metge per anar a cercar els resultats de la radiografia del dolor del costat. Pareix que comença a pintar bé l'any, ara veurem com va realment... Però m'agradaria veure finalment la llum el final d'aquest túnel tant llarg que he travessat aquests mesos.

Així que res, esperar dos dies i ja vos contaré com va tot!

Salutacions a tots els que passin per aquí, bon nadal i bones festes! Salud!

Per molts d'anys germanet!!

Tancat per vacances.

Això podria dir d'aquest mes de novembre. Per dir que no he fet absolutament res. Sa bicicleta segurament te pols. Però necessitava aquest descans.

Ara a les sis ja fa fosca, per tant, s'ha d'entrenar d'hora. I jo els matins... Però tampoc és excusa. No estava animada. Estic un poc cansada de sempre haver de rodar sola. És divertit, si. Fins un cert punt.
Després, estar pendent del metge tampoc em fa ganes seguir entrenant, perquè com que no se si podré complir l'objectiu en ment, doncs prefereixo esperar a veure que diuen els resultats mèdics.

Una cosa si que és cert. Vaig agafar bicicleta sense cap base i ara és hora de aturar i cercar aquesta base i aconseguir una bona ergonomia per sa bicicleta.

Per tant, aquests tres mesos aniran enfocats a preparar-me físicament al gimnàs, cercar força i equilibri en classes dirigides. I sobretot cercar una solució per curar el meu costat dret.

I si, pot ser he estat un poc desanimada, però a vegades aquestes secessions et fan adonar que això no és fàcil. Que arribar el final del camí només depèn de tu mateix. I que només tu saps si mereix la pena. I mentre cercava la raó per dir que valia la pena, m'he adonat que enyorar aquesta sensació de quan acabes de fer deport per mi és necessari. I com que és necessari no pens deixar-ho fer. Perquè si no, deixaria de ser jo.

Aixi que va! Som dia dos de desembre. A punt d'acabar aquest any ple de primers moments, primers kilòmetres en sa bicicleta de carretera, primeres sensacions... Però això, nomes és el començament del proper any plegat de objectius i ganes de aprendre!

Setmana complicada.

Aquests dies es podria dir que he passat per tots els estats d'ànim. Sobretot els més negatius.
Després de provar diferents postures per córrer a peu, després de fer diferents classes de respiració, després de cercar explicacions i després de tot... Avui a tocat consulta medica i després de una exploració bàsica, es metge m'ha enviat a fer unes radiografies al tòrax. "Paciente con dolor hipocondrio derecho con disnea".

Dia per la radiografia 13/12/2011 a les 13.10hores.
Conclusió: adéu a la carrera de la dona del 22/01/2012...

Això a estat un dur cop, perquè havia dipositat moltes ganes a aquesta carrera, per mi era tot un recte, és primer objectiu de l'any... i malauradament haurà d'esperar aquest moment...

Però després de pensar-hi molt i de resignar-me, millor així... curar-me aviat de la "lesio" i poder entrenar sense cap problema.

Per tant, "al mal temps bona cara" i jo aprofitaré aquest "descans" del running per centrar-me amb la bicicleta de carretera i intentar complir un objectiu personal que vaig marcar a principi d'any.

Suposo que la qüestió és seguir andanant, no estar aturat. Perquè si tot surt bé, serà una gran recompensa, així que el camí pot ser difícil, però jo no em penso rendir. I dir-ho és molt fàcil, però no penso deixar que un dolor a un costat m'allunyi del que vull fer.

Aquests dies he apres dues coses...

1) A qualsevol esport és important la disciplina, els horaris, l'alimentació, el descans... Això ja ho sabia, però no és el mateix saber-ho que posar-ho en practica.
Perquè? perquè després d'uns dies un poc descuidada, la tornada a l'entrenament a estat un veritable fracàs. Però això, m'ha servit per saber que aquestes coses que sempre es diuen no son un tòpic, sinó tot el contrari.
Queden 75 dies, 11 hores, 22 minuts i 40 segons per la cursa per a la dona. Aixi com va dir na Yolanda Vázquez (nutreòloga) no és el moment pes experimentar coses.

2) A qualsevol esport és fonamental la respiració. Per runing, ciclisme, pilates... Ens ajuda a millorar el nostra rendiment, a no cansar-nos tan ràpid... En definitiva, respirar bé és la base de un bon rendiment esportiu.

En conclusió, després d'una sessió de pilates, m'he adonat que tots (o quasi tots) els tòpics sobre l'esport son certs. És sacrificat, però val la pena. Val la pena perquè quan prepar una sessió d'entrenament i la puc acabar així com estava pensat em sento bé. Em sento bé quan dia a dia em super-ho.
Pot ser, ara som conscient de lo dur que pot ser això. Peró per una altre banda penso amb dia 22 de gener i pensar que puc arribar-hi a participar i acabar la carrera, m'emociono... i just per això crec que val la pena intentar-ho.

Doble sessió.

Dematí d'entrenament en mountain bike. Un relleu bastant variat; fortes pujades, baixades amb pedres que llenegaven, ritme suau, unes vistes increïbles... De cada vegada vaig mes tranquil·la a ses baixades, encara que tenc clar que fins que no caigui aixo no estarà superat. Però de mentre, seguiré practicant.


S'horabaixa he realitzat la primera secció de córrer a peu. Després d'una seria d'estiraments, he començat a trotar a un ritme suau. El minut 8 he agut de aturar durant dos minuts per molèsties el diafragma, però he pogut continuar. Així que en total he corregut 13 minuts, amb una mitjana de 163 pulsacions per minut.

Com a primer dia, he quedat molt contenta, físicament estic bastant preparada. Encara que se, que queda molta feina per fer.

Objectiu pròxima sessió: 15 minuts de cop! (a veure si el diafragma me deixa...).

Mountain bike

Una altre manera d'entrenar i preparar-me és a través de la mountain bike. Fa poc que he descobert aquest nou camp.
Penso que és un món molt interessant, és necessari estar concentrat, ser hàbil, tenir força, tècnica, experiència...
A mi les baixades en fan una mica de por, pensar que qualsevol pedra mal posada em pot fer caurà em fa sentir inquieta, però se que a poc a poc aniré agafant confiança i després de sa primera caiguda estirà més que superat.

Avui em fet sa ruta de "La Pau", com a primer dia, he quedat bastant satisfeta, fins i tot a estat una ruta curta, però és una ruta per tornar-hi i fer-la molt millor. Hi ha dues baixades bastant complicades, que avui he deixat a mitges, per tant, això a un futur m'agradaria canviar-ho.

El mountain bike, a diferència de la carretera requereix més intensitat. És un esport ideal per mi per quan tens poc temps per entrenar, també és ideal per aconseguir un bon físic amb poc temps, per canviar es"xip" per una estona, per posar en pràctica l'equilibri i la tècnica.

En definitiva, per mi és montain bike és una altre manera de viure el món de les dues rodes.

Sóc dona i estimo l'esport

Des de que era petita he estat vinculada el món del deport. A casa meva, tot era el ciclisme. Dos germans aficionats els ciclisme, un padrí vinculat a ses carreres de Mallorca, un oncle corredor... Jo des de petita també volia córrer... però com que el món encara està com està, a casa meva mai me varen recolzar ni motivar perquè jo també fos ciclista.
Davant les dificultats que presenta la vida, vaig decidir provar altres deports, aixi que vaig fixar per el club de futbol femení d'Algaida, també vaig provar el taekwondo, la natació... Però cap de tots ells m'omplia.

Fa dos anys vaig decidir començar un camí sola. Vaig comprar una bicicleta de muntanya, no gaire bona perquè el meu pressupost no donava per més. I vaig començar a rodar. Voltes curtes que per mi eren grans victòries: Porreres, Santa Eugènia, Pina i Llucmajor. Cada cop una mica més.

I just fa quatre mesos, vaig poder fer realitat un dels meus somnis que tenia des de que era nena, tenir una bicicleta de carretera, un cop més, adapta'n-me el meu pressupost, i ben cert, que no és gaire cosa, però per mi és i serà la meva eina de fer feina durant molt de temps.

També he de dir, que una cosa si que ha canviat des de que era petita. Tenc el recolzament i el continu suport de la meva parella. Tenc l'ajuda, els consells i l'experiència del meu germà gran. I tenc una amiga que em dona l'empenta que a vegades en fa falta.

Actualment, estic plenament centrada amb el ciclisme. Amb ganes de superar-me, de seguir cultivant petits èxits, amb ganes de aprendre moltes coses.
Però, també vull començar a córrer a peu. Vull experimentar aquesta sensació, amb un únic objectiu: participar a un duatló i poder-lo acabar!