lunes, 31 de octubre de 2011

Sóc dona i estimo l'esport

Des de que era petita he estat vinculada el món del deport. A casa meva, tot era el ciclisme. Dos germans aficionats els ciclisme, un padrí vinculat a ses carreres de Mallorca, un oncle corredor... Jo des de petita també volia córrer... però com que el món encara està com està, a casa meva mai me varen recolzar ni motivar perquè jo també fos ciclista.
Davant les dificultats que presenta la vida, vaig decidir provar altres deports, aixi que vaig fixar per el club de futbol femení d'Algaida, també vaig provar el taekwondo, la natació... Però cap de tots ells m'omplia.

Fa dos anys vaig decidir començar un camí sola. Vaig comprar una bicicleta de muntanya, no gaire bona perquè el meu pressupost no donava per més. I vaig començar a rodar. Voltes curtes que per mi eren grans victòries: Porreres, Santa Eugènia, Pina i Llucmajor. Cada cop una mica més.

I just fa quatre mesos, vaig poder fer realitat un dels meus somnis que tenia des de que era nena, tenir una bicicleta de carretera, un cop més, adapta'n-me el meu pressupost, i ben cert, que no és gaire cosa, però per mi és i serà la meva eina de fer feina durant molt de temps.

També he de dir, que una cosa si que ha canviat des de que era petita. Tenc el recolzament i el continu suport de la meva parella. Tenc l'ajuda, els consells i l'experiència del meu germà gran. I tenc una amiga que em dona l'empenta que a vegades en fa falta.

Actualment, estic plenament centrada amb el ciclisme. Amb ganes de superar-me, de seguir cultivant petits èxits, amb ganes de aprendre moltes coses.
Però, també vull començar a córrer a peu. Vull experimentar aquesta sensació, amb un únic objectiu: participar a un duatló i poder-lo acabar!

4 comentarios:

  1. Estic molt contenta d'haver-te conegut com a companyera de colços, ja que una persona com tu amb les idees clares sempre es bo tenir-la i a més veure que a poc a poc t'ompls d'alegria perquè fas el que t'agrada i lo important es participar i atravessar l'arribada ben cara alta ja que lo que et quedarà serà l'experiència viscuda, esper que et vagi bé!!!

    Ànims i salut!!!

    ResponderEliminar
  2. Enhorabona per tot el que has aconseguit i per el que et queda per aconseguir. Estic orgullosa de tu, moltíssim. I ja només amb aquesta entrada, em declaro seguidora teva! ànim campeona!

    Mar :)

    ResponderEliminar
  3. Porque cada metro que avanzas es un metro menos que queda para llegar a la meta, un metro que has dejado atrás y que te ha enseñado. Es un camino que harás tu sola, pero siempre contando con el apoyo de tu gente! FELICIDADES!

    ResponderEliminar
  4. Encontrarás la manera y terminarás el duatlon .Sólo hay quererlo, y encontarás la manera. Ya lo verás.
    Tortuga.

    ResponderEliminar