Setmana complicada.

Aquests dies es podria dir que he passat per tots els estats d'ànim. Sobretot els més negatius.
Després de provar diferents postures per córrer a peu, després de fer diferents classes de respiració, després de cercar explicacions i després de tot... Avui a tocat consulta medica i després de una exploració bàsica, es metge m'ha enviat a fer unes radiografies al tòrax. "Paciente con dolor hipocondrio derecho con disnea".

Dia per la radiografia 13/12/2011 a les 13.10hores.
Conclusió: adéu a la carrera de la dona del 22/01/2012...

Això a estat un dur cop, perquè havia dipositat moltes ganes a aquesta carrera, per mi era tot un recte, és primer objectiu de l'any... i malauradament haurà d'esperar aquest moment...

Però després de pensar-hi molt i de resignar-me, millor així... curar-me aviat de la "lesio" i poder entrenar sense cap problema.

Per tant, "al mal temps bona cara" i jo aprofitaré aquest "descans" del running per centrar-me amb la bicicleta de carretera i intentar complir un objectiu personal que vaig marcar a principi d'any.

Suposo que la qüestió és seguir andanant, no estar aturat. Perquè si tot surt bé, serà una gran recompensa, així que el camí pot ser difícil, però jo no em penso rendir. I dir-ho és molt fàcil, però no penso deixar que un dolor a un costat m'allunyi del que vull fer.

Aquests dies he apres dues coses...

1) A qualsevol esport és important la disciplina, els horaris, l'alimentació, el descans... Això ja ho sabia, però no és el mateix saber-ho que posar-ho en practica.
Perquè? perquè després d'uns dies un poc descuidada, la tornada a l'entrenament a estat un veritable fracàs. Però això, m'ha servit per saber que aquestes coses que sempre es diuen no son un tòpic, sinó tot el contrari.
Queden 75 dies, 11 hores, 22 minuts i 40 segons per la cursa per a la dona. Aixi com va dir na Yolanda Vázquez (nutreòloga) no és el moment pes experimentar coses.

2) A qualsevol esport és fonamental la respiració. Per runing, ciclisme, pilates... Ens ajuda a millorar el nostra rendiment, a no cansar-nos tan ràpid... En definitiva, respirar bé és la base de un bon rendiment esportiu.

En conclusió, després d'una sessió de pilates, m'he adonat que tots (o quasi tots) els tòpics sobre l'esport son certs. És sacrificat, però val la pena. Val la pena perquè quan prepar una sessió d'entrenament i la puc acabar així com estava pensat em sento bé. Em sento bé quan dia a dia em super-ho.
Pot ser, ara som conscient de lo dur que pot ser això. Peró per una altre banda penso amb dia 22 de gener i pensar que puc arribar-hi a participar i acabar la carrera, m'emociono... i just per això crec que val la pena intentar-ho.

Doble sessió.

Dematí d'entrenament en mountain bike. Un relleu bastant variat; fortes pujades, baixades amb pedres que llenegaven, ritme suau, unes vistes increïbles... De cada vegada vaig mes tranquil·la a ses baixades, encara que tenc clar que fins que no caigui aixo no estarà superat. Però de mentre, seguiré practicant.


S'horabaixa he realitzat la primera secció de córrer a peu. Després d'una seria d'estiraments, he començat a trotar a un ritme suau. El minut 8 he agut de aturar durant dos minuts per molèsties el diafragma, però he pogut continuar. Així que en total he corregut 13 minuts, amb una mitjana de 163 pulsacions per minut.

Com a primer dia, he quedat molt contenta, físicament estic bastant preparada. Encara que se, que queda molta feina per fer.

Objectiu pròxima sessió: 15 minuts de cop! (a veure si el diafragma me deixa...).