Un cap de setmana radó!

Tot va començar dissabte dematí, on se celebrava la segona cicloturistada solidaria a Sencelles. A les 9.30 començàvem des de Sencelles i teníem per endavant 73 quilometres.

Era la meva primera cicloturistada, em feia especial il·lusió perquè mai havia anat a cap i sempre m’havia fet moltes ganes. Havia unes 150 persones apuntades i finalment fórem quasi 180.
Com he dit a les 9.30 donaren la sortida, feia un fred... però així com anàvem passant els quilòmetres, va anar sortint el sol i a poc a poc entrarem en calor.

Va ser una ruta molt guapa, no gaire exigent, on xerrava amb un o amb l’altre, tothom de súper “bon rollo” i sense adonar-nos ja havíem fet tot el recorregut.

En arribar ens esperava un bon berenar de pa amb sobrassada i xocolata amb ensaïmada.

Gràcies a Maria Mora (clases dirigides de ciclisme interior) per les fotos!






Diumenge era el dia més esperat! Perquè fa dues setmanes vaig veure aquest cartell:

Quant el vaig veure, vaig pensar “jo i vull anar!”. Vaig demanar a l’organització a veure si em podrien ajudar a trobar un neopreono, ja que jo no en tenc, i ells em facilitaren un de lloguer. Per tant, ja tenia el més important. Després d’això vaig pensar “ i m'anirà bé?, no he nedat mai una distància tan llarga, bé de fet, només fa un mes que vaig a natació, i jo a la mar no i he nedat mai tampoc... bé és igual, ho provaré!”.
Dit i fet. Arribarem allà a les 9, la mar estava molt tranquil·la i feia solet, així que anàrem a fer un cafè, i a les deu ens aproparem a l'organització a recollir el neopreno, mel vaig posar i alè! al agua!!. Bé no tant ràpid! Vaig ficar un peu i vaig pensar “uf, està com a freda”.
A les 10.30 ens donaren la sortida, els primers metres varen ser un poc una locura, només veia mans i peus per tot, fins que el grup sa va estirar i vaig poder agafar es meu ritmet per fer la travessia, en aquest moment vaig adonar-me que tenia els peus congelats, i que cada vegada que volia ficar el cap dins l’aigua era una sensació molt estranya, no podia nedar a la meva manera, així que vaig nedar com vaig poder. I tira a tira, vaig aconseguir arribar, jo pensava uuuhh hauré estat tres quarts d’hora, però finalment foren 37’. Jo més que contenta, perquè el que volia era disfrutar i passar un bon dematí i així va ser!

Un estiu ben intens!

Ahir vàrem acabar el mes d'agost, amb una cursa nocturna a Alcúdia. Va anar molt bé, vàrem acabar a un bon ritme, amb molt bones sensacions i amb un temps molt bo. Amb ella posem un punt i a part a les carreres populars. Han sigut dos mesos intensos, amb moltes carreres, carreres bones com sa Colònia de Sant Pere on vàrem baixar la marca els 5000m, com Artà, vaig acabar amb un molt bon esprint final amb n'Antònia Riera, la carrera de Consell, que aquest poble sempre em dóna molt bon "rollo" i vaig arribar a meta amb la meva germana, moment inolvidable. La milla de cala Ratjada on vaig fer podi per primera vegada i també va ser molt disputada amb la segona classificada. El primer memorial de Margalida Ferrer a Montuïri que va ser la cursa més llarga i dura fins al moment.

També hem tingut carreres "dolentes" com va ser el port de Pollença on ens confiarem i partirem massa ràpid i després no aguantarem el ritme, la cursa del sol a Son Servera on ens varem perda, la cursa de la patrona de Pollença que va fer una calorada igual que la nocturna de Manacor i sense cap dubte la cursa de Sencelles on em vaig retirar perquè el cos em va dir basta.

Però de tot s'aprèn i tot passa. Amb això he après sempre a seguir endavant, m'ha motivat a seguir entrenar i millorant. I tot això no hauria estat possible sense tu, Xisco. M'has ajudat moltíssim amb els entrenaments, en motivar-me amb les carreres i com no ens hem rigut molt junts. En totes les anetodes dels entrenaments i curses no em bastaria tota la nit per acabar aquesta actualització. Estic molt contenta de compartir tot aquest món amb tu i em fa molt feliç tenir-te el meu costat. Moltes gràcies!!!

Però aquest estiu no tot ha sigut córrer, també he tingut temps per fer coses que sempre havia volgut fer com anar a Cabrera, a un Spa, fer padelSurf, he conegut tots els recons de la nostra illa, una illa preciosa i que cada dia estimo més... He conegut gent nova que dia a dia m'aporten coses i he recuperat antigues amistats que em fan sentir que el temps no ha passat. En definitiva, ha sigut un estiu ben intens i no dic cap mentida que el millor fins al dia d'avui. Perquè he fet el que realment volia fer, sense dependre de rellotges ni de ningú, acompanyada de les persones adequades i em sent molt afortunada. Gràcies!
Vos deixo amb un petit resum fotogràfic d'aquest gran estiu!

Cara o creu?

El passat cap de setmana vàrem disputar dues carreres. La primera va ser el Port de Pollença i la segona el Port de Cala Retjada.

Estàvem molt motivats per les dues carreres, sobretot per la primera, era una carrera nova al calendari, el recorregut era pla de set quilòmetres, a més es feia a les 21 hores. La carrera va ser preciosa, una gentada animant, molt bona organització, va assistir un gran nombre de participants. En fi va ser una gran festa. Pel que fa a la cursa, vàrem partir molt ràpids animats per la gent i això ho pagarem a partir del tercer quilometro... En quedaven quatre i jo ja no podia, però vàrem acabar la carrera, valorant el que havia passat i decidirem que l'any que ve tornaríem perquè sa veritat que encara que no va anar del tot bé per nosaltres ens va encantar.

Respecte a diumenge... sincerament nose que escriure. La meva opinió ha anat canviat el llarg dels dies. Diumenge es va celebrar la milla de Cala Retjada. En teoria era 1609m. L'organització va canviar-lo i finalment foren 1500m. En Xisco i jo ens feia molta il·lusió fer aquesta milla, bàsicament perquè fa dos mesos feram sa milla d'Algaida i ens vàrem confiar tant que vàrem partir a tope i els 800m ja no podíem més. Per tant, ara que estevam una mica entrenats volíem saber com aniria.
Aixì que aquest cop partirem amb més seny i anarem de menys a més, les sensacions respecte Algaida foren moltissim més bones, a més, quant quasi arribavem a meta vaig veure la que anava segona de la meva categoria i varem disputar-nos el segon lloc amb un sprint molt divertit que va acabar guanyat ella.
Per tant, va acabar la carrera i acabarem molt contents, no pel tercer lloc, sinó per la manera com ens havíem sentit, veure que aquests dos mesos ens trobem més bé, poder disputar un esprint de final de carrera... Tots aquets petits detalls que per mi eren impensables fa uns mesos. I si, vaig fer tercera i pujar al podium, també em va fer molta il·lusió com qualsevol esportista, perquè siguis més bo o més dolent o corris pel motiu que corris sempre tens en ment d'algun dia arribar allà dalt. I crec que per això no he de demanar perdó. I pentura molta gent no entendrà a què ve tot això o no ho voldran veure. Però me és igual, tampoc perdre més el temps amb ells.

Sigui com sigui a tots. Gràcies.

Colònia de Sant Pere

Nova cursa. Nova marca!

Així vàrem plantejar la cursa de dissabte passat. Aquesta cursa a mi em feia especial il·lusió, en primera perquè era a sa Colònia de Sant Pere, lloc on feia més de deu anys que no havia anat i ho recordava de manera molt especial i en segona perquè l'any passat em vaig quedar amb les ganes d'anar-hi.

En principi era una cursa de 5 quilòmetres que finalment foren 5.5 arran de mar. A primera vista no em va semblar tan guapa com pensava, ja que la meta estava a un carrer estret i ple de feriants. Però bé, el que volíem en Xisco i jo era gaudir i sobretot baixar la meva marca els 5 quilòmetres. Arribarem en dubtes a n'aquesta cursa perquè els darrers entrenaments no havien sortit com esperàvem, però això no era motiu per desmotivar-se sinó tot el contrari.

La cursa va començar passades les 19.30 després d'un emotiu minut de silenci, el primer quilometro va ser molt ràpid, ja que era baixada i després va començar la part plana. Agafarem bon ritme, no volíem passar dels 5.10 m/km. El que em preocupava era que arribant el tercer quilometro fèiem un gir de 180º, pensava que em quedaria clavada però no va ser així, va ser ràpid i vàrem mantenir el ritme. A poc a poc arribarem el darrer 500m on començarem a esprintar, l'arribada es trobava a una costa, però això no va importar, vaig arribar amb tantes ganes i tan satisfeta per com havia anat la carrera que vaig esprintar amb totes les meves forces creuant la meta amb un temps molt millor del que em pensava, finalment un ritme mitjà de 5.05.

Vàrem acabar super contents per com havia anat, com he comentat veníem de fer uns entrenaments regulars i dues carreres fluixes, per tant, aquesta va ser un motiu més per celebrar-ho.

Cada dia em trobo molt millor, experimento sensacions noves i sobretot cada dia disfrut més de córrer. És un regal aquest esport. Sofreixes, sí. Però compensa tant... que res té més valor que acabar una carrera i abraçar-te el teu company de viatge. Gràcies.

Molt bon entrenament!

Ahir vaig tenir el plaer i el gran privilegi de fer un entrenament per un lloc preciós. Concretament a Banyalbufar.
En Xisco m'havia comentat unes quantes vegades que ell anava a fer aquesta ruta, que era molt guapa, a més de molt tranquil·la. I des de el primer moment que men va xerrar me varen entrar moltes ganes de anar-hi. Així que dit i fet!

Damunt les 16 hores varem arribar a Banyalbufar, on varem deixar el cotxe i ens varem preparar per la ruta

La ruta era de Banyalbufar al Port del Calonge i tornar, per el camí des General, son aproximadament 8 quilometres i mig. Un relleu bastant irregular, passant per terra, pedres i una miqueta d'asfalt. Sense cap dubte amb unes vistes precioses i quasi en tot moment bordejant la mar.

Aquesta gran ruta no podia acabar amb una bona nedada a una cala que esta entre Banyalbufar i el Port del Calonge, l'aigua estava ideal, una pau i una tranquil·litat que tot deixa de tenir importància i et quedes gaudint aquell instant.

 I per acabar aquest dia tant espectacular ens varem quedar una miqueta més a la cala, amb un bon berenar i mirant la posta de sol.

Sense cap dubte vaig disfrutar, va ser una super experiència, a més cada dia em trobo més bé físicament, estic agafant més forma i això encara fa que gaudeixi més de tot el que estic fent.
Estic contenta perquè cada vegada em sento més còmode per la muntanya i ja no me fan tanta por les pedres.

I tot això no seria possible sense l'ajuda d'en Xisco, que no pens donar-te les gràcies. Perquè ja ho hem xerrat moltes vegades, no trobaria les paraules adequades per explicar tot el que estem fent i disfrutant, només et diré que la paraula amistat du el teu nom i que això només acaba de començar!

Un dia diferent!

Divendres per segona vegada vaig anar a fer kayak amb dos bons amics, aquest cop anava molt més tranquil·la perquè ja sabia com es feia i també perquè no feia vent. Així que estava super motivada i amb moltes ganes de fer el primer cap fic de l'any.

A les onze menys vint varem arribar a Sant Ponça, ens varem canviar la roba i prepararem tot el que ens feia falta per llançar-nos a la aventura.

Teníem pensant anar fins una cala que està aproximadament a 1 quilometre del port on sortíem, anàvem bordejant la costa, on trobarem unes vistes espectaculars

Arribarem a la cala i la veritat que preciosa, havia arribat l'hora del cap fic, de bussejar i contemplar aquesta bella estampa. Estava ple de peixos, una medusa que n'Esti sa va encarregar de "llevar-la" i una aigua cristallina. Aquest moment me va encantar... Semblava que havia escapat del món, una tranquil·litat... A més, sempre m'havia fet moltes ganes de viure una experiència així i aquell era el moment.

 Després de passar una estona a la cala va ser hora de tornar i acabar de disfrutar del kayak.

Nomes me queda donar les gràcies a ells dos, per regalar-me aquest dia, perquè realment va ser una super experiència que sense cap dubte vull tornar a repetir. Graciés nois!!

Cursa del set i mig.

Passen els dies però és pensar amb aquesta carrera i sa m'escapa un somriure. Diumenge es va celebrar la cursa del set i mig a Llucmajor.
Aquesta cursa me feia especial il·lusió, per tots els moments que he passat a n'aquest poble i per els bons amics que he conegut allà.

El mati va començar molt bé, arribava super motivada a causa dels bons entrenaments fets amb en Xisco i amb la idea de fer un temps de 40'.

Varem començar escalfar i acabar de preparar-nos i començar a sentir els nervis previs a la sortida, com més s'acostava a les deu més ganes tenia de començar a córrer

Vàrem pensar en fer una carrera per anar de menys a més, així que férem els primers quilometres a un ritme suau i a partir del quilometre tres començar a pitjar. A més, aquesta cursa te uns quants quilometres per terra i jo en lo trasto que som me vaig haver de centrar amb cada pedra per no caura.

Quant vaig veure que anàvem per el quilometre cinc i me trobava tant bé, me vaig animar a augmentar una mica més el ritme, a més en Xisco en tot moment me animava, me anava informant de com anàvem, això encara me animava més a fer-ho.
Ja arribàvem el poble, ja quasi estava tot fet, el darrer quilometre pensava "pentura avui si que serà el dia que aconseguiré baixar el meu temps", veure l'arc de meta i tenir forces per fer l'esprint final.

Així va ser, un temps de 38'40''. A 5'12''m/km. Aconseguit!!! Va ser una super satisfacció. Després de tant de temps de veure que no millorava, de veure'm estancada, aconseguir això és lo més gran. Anant més enllà, no només significava haver baixat un marca, sinó també que la feina que estem fent es la correcte. Trobar una persona que comparteix amb tu aquesta aficio, que s'alegra tant per haver-ho aconseguit, que ho viu de la mateix manera.. això no te preu!
I sense cap dubte, aquesta carrera va ser un plus per seguir fent les coses bé, perquè ara el 5' està molt més aprop que abans. I cap a ell anirem, amb esforç, amb ganes però sobretot amb aquesta cosa que tant ens caracteritza: Disfrutar i passant-ho be!

Per cert, una critica a la carrera. No entenc com poden posar una taula plena de menjar just a l'arribada de meta. I que facin pagar. Que sa pensen que correm amb la cartera dins la butxaca? Igual amb la beguda... Sa veritat que vaig al·lucinar un poc.

"No puedes elegir el modo de perder, pero sí puedes elegir como recuperarte para ganar la próxima vez"

Moltes vegades he pensat com podria actualitzar aquest bloc. Me sentia un poc perduda... els mateixos entrenos, sa mateixa rutina i sense millorar la marca.

Des de la darrera actualització han passat carreres com "Sa Riba", també es Semi Cros de Llubí o la Milla d'Algaida. Carreres que no me varen dir res, en el sentit que vaig anar allà per anar, sentia que me faltava alguna cosa, no sabia el que, però alguna cosa fallava.

Som una persona que pens que les coses passen per alguna cosa, que tot arriba el seu moment. I un cop més no me equivocat. Gràcies a n'aquest esport he conegut una persona que en molt poc temps ens hem fet moltíssim, compartim entrenos, xerrades, cafès... però el que ens uneix més és aquesta passió per l'esport, per córrer!!

Ara tot a canviat, és una gran motivació pensar que algú t'espera per sortir a córrer, que t'anima, que està allà, saber que aquella hora que entrenarem junts desconnectarem de tots els problemes. Tenir aquest recolzament em fa sentir super bé!!

I va venir la carrera de Portals. La varem fer junts, va ser una carrera completament diferent a les altres, just per tenir-lo el costat. Aquest dia vaig aprendre que me de hidratar bé perquè vaig passar una sed... Va ser una carrera molta guapa, super diferent i aquí em vaig adonar que tornava a sentir aquells nervis previs a la carrera, aquella motivació del principi, aquelles ganes loques de córrer.

Per tant, nomes puc dir. Gràcies Xisco Miravet!!

                                          Tant aprop i encara no ens coneixem, quines coses!!

                                                       Arribada cursa de Portals


Diumenge toca Llucmajor. Cursa del 7/5. A per totes!!!

Si no passéssim per temps difícils, no apreciaríem els temps feliços.

II 10 kms Port de Palma

Ahir va tenir lloc la segona carrera de deu quilometres del Port de Palma, casualment també era la meva segona carrera que feia de 10 quilometres, com bé recordareu la primera va tenir lloc fa dues setmanes.

Sincerament va ser espectacular, arribar allà i veure els arcs de tots els patrocinadors, totes les carpes ben monates, el cotxe preparat per marcar el temps els primers corredors, tots els quilometres ben senyalitzats, avituallament cada quatre quilometres... Havia moltíssima gent escalfant, preparant-se... Pintava molt però que molt bé aquesta carrera i així va ser.

Jo també me sentia molt més còmode perquè aquesta setmana entrenat havia tengut millors sensacions, estava més descansada, me sentia més preparada per fer aquesta carrera, però possiblement me vaig equivocar amb una cosa, pensava que aquesta carrera seria més bona de dur per el fet que era tota plana, me vaig equivocar i vaig aprendre que cap carrera és igual, encara que la distància sigui la mateixa res tenen a veure l'una amb l'altre.

A les deu amb punt es va donar la sortida, era espectacular sortir en tanta gent, a cada revolt veure gent tant davant com darrera, veure els primers que ja tornàvem per l'altre carril... Cada un amb el seu ritme però tots lluitant i donant el millor d'ell mateix, increïble.

Per el que fa la carrera, com he dit abans, pensava seria més bona de dur per es fet que era plana, però no va ser així, tot i que me vaig sentir molt bé, vaig intentar agafar un ritme constant, el primer parcial vaig estar molt contenta perquè havia baixat el meu temps que normalment faig els cinc quilometres, quant vaig ser el quilometre set vaig intentar incrementar un poc el ritme, però me costava mantenir-lo, i ja els dos darrers es varen començar a fer llargs, la meva gran alegria va ser veure el meu germà allà, animat-me, va ser la motivació a no deixar-ho anar i seguir com ho havia fet fins aquell moment, i vaig creuar la meta amb un temps de 54'04''.

 Personalment se que encara queda molta feina per fer, molt per entrenar i per millorar, però estic contenta perquè just fa un any pensava quant seria la primera carrera, pensava si seria capaç de córrer una cursa de cinc quilometres, i ara veig el procés i m'agrada. 







Per altre banda, vull donar l'enhorabona a la meva germana Marga i n'Andreu. Per ells aquesta va ser la seva primera carrera, vull felicitar-los per el resultat aconseguit i animar-los a seguir!!!!

El pròxim objectiu està ben remarcat el calendari des de fa gairebé un any. D'aquí dues setmanes arriba "Sa Riba". Aquí va començar tot. Va ser la meva primera cursa, vaig anar-hi amb moltes inseguretats, per sort aquest any i vaig ben convençuda de que anirà molt millor (tampoc no és gaire difícil millorar el temps jaja) però hi ha una cosa que està intacte, son les ganes i la il·lusió!!!