II 10 kms Port de Palma

Ahir va tenir lloc la segona carrera de deu quilometres del Port de Palma, casualment també era la meva segona carrera que feia de 10 quilometres, com bé recordareu la primera va tenir lloc fa dues setmanes.

Sincerament va ser espectacular, arribar allà i veure els arcs de tots els patrocinadors, totes les carpes ben monates, el cotxe preparat per marcar el temps els primers corredors, tots els quilometres ben senyalitzats, avituallament cada quatre quilometres... Havia moltíssima gent escalfant, preparant-se... Pintava molt però que molt bé aquesta carrera i així va ser.

Jo també me sentia molt més còmode perquè aquesta setmana entrenat havia tengut millors sensacions, estava més descansada, me sentia més preparada per fer aquesta carrera, però possiblement me vaig equivocar amb una cosa, pensava que aquesta carrera seria més bona de dur per el fet que era tota plana, me vaig equivocar i vaig aprendre que cap carrera és igual, encara que la distància sigui la mateixa res tenen a veure l'una amb l'altre.

A les deu amb punt es va donar la sortida, era espectacular sortir en tanta gent, a cada revolt veure gent tant davant com darrera, veure els primers que ja tornàvem per l'altre carril... Cada un amb el seu ritme però tots lluitant i donant el millor d'ell mateix, increïble.

Per el que fa la carrera, com he dit abans, pensava seria més bona de dur per es fet que era plana, però no va ser així, tot i que me vaig sentir molt bé, vaig intentar agafar un ritme constant, el primer parcial vaig estar molt contenta perquè havia baixat el meu temps que normalment faig els cinc quilometres, quant vaig ser el quilometre set vaig intentar incrementar un poc el ritme, però me costava mantenir-lo, i ja els dos darrers es varen començar a fer llargs, la meva gran alegria va ser veure el meu germà allà, animat-me, va ser la motivació a no deixar-ho anar i seguir com ho havia fet fins aquell moment, i vaig creuar la meta amb un temps de 54'04''.

 Personalment se que encara queda molta feina per fer, molt per entrenar i per millorar, però estic contenta perquè just fa un any pensava quant seria la primera carrera, pensava si seria capaç de córrer una cursa de cinc quilometres, i ara veig el procés i m'agrada. 







Per altre banda, vull donar l'enhorabona a la meva germana Marga i n'Andreu. Per ells aquesta va ser la seva primera carrera, vull felicitar-los per el resultat aconseguit i animar-los a seguir!!!!

El pròxim objectiu està ben remarcat el calendari des de fa gairebé un any. D'aquí dues setmanes arriba "Sa Riba". Aquí va començar tot. Va ser la meva primera cursa, vaig anar-hi amb moltes inseguretats, per sort aquest any i vaig ben convençuda de que anirà molt millor (tampoc no és gaire difícil millorar el temps jaja) però hi ha una cosa que està intacte, son les ganes i la il·lusió!!!