Cursa del set i mig.

Passen els dies però és pensar amb aquesta carrera i sa m'escapa un somriure. Diumenge es va celebrar la cursa del set i mig a Llucmajor.
Aquesta cursa me feia especial il·lusió, per tots els moments que he passat a n'aquest poble i per els bons amics que he conegut allà.

El mati va començar molt bé, arribava super motivada a causa dels bons entrenaments fets amb en Xisco i amb la idea de fer un temps de 40'.

Varem començar escalfar i acabar de preparar-nos i començar a sentir els nervis previs a la sortida, com més s'acostava a les deu més ganes tenia de començar a córrer

Vàrem pensar en fer una carrera per anar de menys a més, així que férem els primers quilometres a un ritme suau i a partir del quilometre tres començar a pitjar. A més, aquesta cursa te uns quants quilometres per terra i jo en lo trasto que som me vaig haver de centrar amb cada pedra per no caura.

Quant vaig veure que anàvem per el quilometre cinc i me trobava tant bé, me vaig animar a augmentar una mica més el ritme, a més en Xisco en tot moment me animava, me anava informant de com anàvem, això encara me animava més a fer-ho.
Ja arribàvem el poble, ja quasi estava tot fet, el darrer quilometre pensava "pentura avui si que serà el dia que aconseguiré baixar el meu temps", veure l'arc de meta i tenir forces per fer l'esprint final.

Així va ser, un temps de 38'40''. A 5'12''m/km. Aconseguit!!! Va ser una super satisfacció. Després de tant de temps de veure que no millorava, de veure'm estancada, aconseguir això és lo més gran. Anant més enllà, no només significava haver baixat un marca, sinó també que la feina que estem fent es la correcte. Trobar una persona que comparteix amb tu aquesta aficio, que s'alegra tant per haver-ho aconseguit, que ho viu de la mateix manera.. això no te preu!
I sense cap dubte, aquesta carrera va ser un plus per seguir fent les coses bé, perquè ara el 5' està molt més aprop que abans. I cap a ell anirem, amb esforç, amb ganes però sobretot amb aquesta cosa que tant ens caracteritza: Disfrutar i passant-ho be!

Per cert, una critica a la carrera. No entenc com poden posar una taula plena de menjar just a l'arribada de meta. I que facin pagar. Que sa pensen que correm amb la cartera dins la butxaca? Igual amb la beguda... Sa veritat que vaig al·lucinar un poc.