Cara o creu?

El passat cap de setmana vàrem disputar dues carreres. La primera va ser el Port de Pollença i la segona el Port de Cala Retjada.

Estàvem molt motivats per les dues carreres, sobretot per la primera, era una carrera nova al calendari, el recorregut era pla de set quilòmetres, a més es feia a les 21 hores. La carrera va ser preciosa, una gentada animant, molt bona organització, va assistir un gran nombre de participants. En fi va ser una gran festa. Pel que fa a la cursa, vàrem partir molt ràpids animats per la gent i això ho pagarem a partir del tercer quilometro... En quedaven quatre i jo ja no podia, però vàrem acabar la carrera, valorant el que havia passat i decidirem que l'any que ve tornaríem perquè sa veritat que encara que no va anar del tot bé per nosaltres ens va encantar.

Respecte a diumenge... sincerament nose que escriure. La meva opinió ha anat canviat el llarg dels dies. Diumenge es va celebrar la milla de Cala Retjada. En teoria era 1609m. L'organització va canviar-lo i finalment foren 1500m. En Xisco i jo ens feia molta il·lusió fer aquesta milla, bàsicament perquè fa dos mesos feram sa milla d'Algaida i ens vàrem confiar tant que vàrem partir a tope i els 800m ja no podíem més. Per tant, ara que estevam una mica entrenats volíem saber com aniria.
Aixì que aquest cop partirem amb més seny i anarem de menys a més, les sensacions respecte Algaida foren moltissim més bones, a més, quant quasi arribavem a meta vaig veure la que anava segona de la meva categoria i varem disputar-nos el segon lloc amb un sprint molt divertit que va acabar guanyat ella.
Per tant, va acabar la carrera i acabarem molt contents, no pel tercer lloc, sinó per la manera com ens havíem sentit, veure que aquests dos mesos ens trobem més bé, poder disputar un esprint de final de carrera... Tots aquets petits detalls que per mi eren impensables fa uns mesos. I si, vaig fer tercera i pujar al podium, també em va fer molta il·lusió com qualsevol esportista, perquè siguis més bo o més dolent o corris pel motiu que corris sempre tens en ment d'algun dia arribar allà dalt. I crec que per això no he de demanar perdó. I pentura molta gent no entendrà a què ve tot això o no ho voldran veure. Però me és igual, tampoc perdre més el temps amb ells.

Sigui com sigui a tots. Gràcies.